«Una proposta que abraça la cerca de nous llenguatges cinematogràfics per a apropiar-se i resignificar les imatges i així brindar a l'espectador una nova mirada sobre la representació de la mort, la religió i la fi del món carregada d'ideologia. Una pel·lícula amb les imatges que s'articulen entorn d'un ritme, una repetició, donant una nova manera de mirar a allò que tantes vegades hem mirat. Si el cinema no ha de respondre a les preguntes del món contemporani sinó, des de la imaginació, crear alternatives que (potser) ens permeten modificar el nostre món, llavors aquesta pel·lícula és essencialment cinema.»

«Com el seu títol ja prediu, Negu Hurbilak (pròxim hivern), cerca la manera de comptar tot allò que estava per venir i que era en aparença fred, sec i dur. Una mirada a l'altre des del nosaltres. Una pel·lícula sobre les conseqüències encara vigents d'un conflicte la mirada del qual gairebé sempre ha estat mediatitzada al cinema. Una pel·lícula amb valentia que transcendeix el tema tractat i proposa un moviment que deixa que sensacions gairebé inagafables es filtrin entre les seves imatges. El seu valor resideix en les seves imatges i com s'articulen de forma gairebé flotant i suspesa en el temps, com si els seus personatges només existissin en l'espai i el temps que la pel·lícula proposa.»

«Pel seu valuós gest col·lectiu que reivindica el poder de l'organització popular i el cinema com a eina comunitària. El documental proposa una manera d'enunciar des del territori, construïda al costat de lis veïnis, que no sols recupera memòries ambientals silenciades, sinó que també traça un pont entre el passat i les lluites actuals per la justícia ambiental i el dret a un habitatge digne. Aquesta peça encarna una aposta política i estètica per usos del cinema que enforteixen vincles comunitaris i reafirmen el dret a narrar la pròpia història.»

La pel·lícula ha sigut seleccionada per les sòcies del Zumzeig per a ser exhibida a la sala i en NUMAX, Santiago de Compostel·la.