Cinema col·lectiu britànic. Sessió II
Focus29.10.2319:00 h Zumzeig Cinecooperatiu 8€
La segona part de l'itinerari pel cinema col·lectiu britànic continua amb el curtmetratge “That’s No Lady” (1977), una peça impactant i àcida del col·lectiu Sheffild Film Co-op, una mostra de l’aproximació a les pràctiques participatives i associatives que s’estaven desenvolupant des del feminisme de la segona onada. La cooperativa va ser pionera en formes de treballar col·laboratives i consensuades, compartint habilitats, responsabilitats i recursos per produir pel·lícules que barregen la ficció, el drama i el documental per abordar la realitat de la vida quotidiana de les dones.
Coneguts pels seus treballs des de la resistència anticolonial, per la seva revisió de l’imaginari del documental realista i pel seu compromís amb l’experiència de les diàspores negra i asiàtica, el Black Audio Film Collective obre el segon bloc del focus amb el seu assaig epistolar “Twilight City” (1989). El col·lectiu creia fermament en el treball horitzontal i distribuït, tant entre els seus integrants com entre ells i la seva audiència, amb l’objectiu de generar una cultura col·lectiva i compartida sobre el cinema negre. El col·lectiu operava com un taller artístic des del qual es qüestionava de manera radical el tractament racial per part de l’avantguarda europea i de l’activisme del Tercer Cinema.
Per últim, el trajecte acaba amb “Otolith III” (2009), de The Otolith Group, que es constitueix com a col·lectiu artístic partint d’una consciència històrica teòrica de la praxi col·lectiva cinematogràfica del Regne Unit. The Otholith Group aglutina la teoria, la pràctica artística i el comissariat per explorar anomalies temporals o la intel·ligència artificial per mitjà de la ciència-ficció o la representació de la negritud postcinemàtica.
Així, aquest viatge es configura com una proposta no exhaustiva que ofereix pinzellades sobre maneres de fer col·lectives i les seves mutacions en un territori comú i al llarg dels anys.
Coneguts pels seus treballs des de la resistència anticolonial, per la seva revisió de l’imaginari del documental realista i pel seu compromís amb l’experiència de les diàspores negra i asiàtica, el Black Audio Film Collective obre el segon bloc del focus amb el seu assaig epistolar “Twilight City” (1989). El col·lectiu creia fermament en el treball horitzontal i distribuït, tant entre els seus integrants com entre ells i la seva audiència, amb l’objectiu de generar una cultura col·lectiva i compartida sobre el cinema negre. El col·lectiu operava com un taller artístic des del qual es qüestionava de manera radical el tractament racial per part de l’avantguarda europea i de l’activisme del Tercer Cinema.
Per últim, el trajecte acaba amb “Otolith III” (2009), de The Otolith Group, que es constitueix com a col·lectiu artístic partint d’una consciència històrica teòrica de la praxi col·lectiva cinematogràfica del Regne Unit. The Otholith Group aglutina la teoria, la pràctica artística i el comissariat per explorar anomalies temporals o la intel·ligència artificial per mitjà de la ciència-ficció o la representació de la negritud postcinemàtica.
Així, aquest viatge es configura com una proposta no exhaustiva que ofereix pinzellades sobre maneres de fer col·lectives i les seves mutacions en un territori comú i al llarg dels anys.